Què no hauríem de fer a l'hora d'explicar un conte????

No mirar al públic, amb aquest cas als nens/es.
No canviar el to de veu, segons el personatge que parla.
No utilitzar imatges grans.
No possar passió al conte.No saber-se be el conte.
No possar-se dins de cada personatge de la mateixa manera.
No fer un escenari d’acord amb el tamany dels personatges.
No utilitzar el vocabulari adequat, fent barvarismes.
Si expliquem la història amb el conte, no tenim de moure les mans.

No anar ràpid.

Auster --> Que viu, que obra, que jutja, d'una manera rígida, severa, estricta.

Anàlisi de "L'ombra" segons Gemma Lluch

L’ANÀLISIS DE LA NARRACIÓ DE “L’OMBRA” SEGONS GEMMA LLUCH


Estructura de la narració

Aquest conte el podríem definir com un conte estructurat en esquema quinari, ja que s’hi diferencien bé la seqüència inicial, l’inici del conflicte, el conflicte, la resolució del conflicte i la situació final. Per últim també destaquem de la estructura que té un final que no torna al punt de partida.

Temporalitat narrativa

El conte, és narrat en passat, en la situació inicial els verbs estan tots conjugats en imperfet, en l’inici del conflicte hi ha un canvi a pretèrit indefinit que marca la successió del temps, en el conflicte s’utilitza el pretèrit imperfet i en la situació final també utilitza d’imperfet.

El narrador

El relat ha estat narrat en tot moment per un narrador absent en la història. Per tant podríem dir que el narrador focalitza la història externament. Aquest, narra la història, però introdueix frases que diuen els personatges, diàlegs que tenen, i algun que altre pensament que els sorgeix.

Personatges

La presentació dels personatges és a través dels comentaris del narrador. Els diferents tipus de personatges de l’obra:

Característiques:

Ombra --> El narrador no esmenta com era l’ombra abans de desfer-se del savi, sinó que explica com era després. El narrador diu que l’ombra semblava un home, era prim i es va tornar elegant, ric i ben vestit.
L’obra és un personatge que apareix freqüentment. Dins el conte és un personatge que sempre va acompanyat.
Savi --> És un noi jove i intel·ligent. Apareix freqüentment. El savi sempre apareix al conte acompanyat, al principi de l’ombra, però després quan li marxa li surt una altra, i al final de conte l’ombra torna a ell, però ara no com a paper d’ombra sinó que al rebés.
Princesa --> La princesa té una malaltia que consisteix en veure-hi massa bé. Apareix a la última part del conte, en un moment especial de la història. Sempre surt al conte com un personatge sol.


Presentació:

Ombra --> És presentat pel narrador.
Savi --> És presentat pel narrador.
Princesa --> És presentat pel narrador.


Paradigmes:

L’ombra --> És un personatge dinàmic, rodó i individual.
Savi --> És un personatge bastant estàtic, pla i individual.
Princesa --> És un personatge estàtic, pla i individual.

Rols:

Protagonista --> L’ombra
Antagonista --> No n’hi ha
Objecte --> No n’hi ha
Emissor --> Narrador
Receptor --> Les persones que llegeixen el conte o que els hi expliquen el conte.
Ajudant del protagonista --> El savi

Espai:

Al principi del conte la historia transcorre en països càlids i després en freds.

Época

No està esmentada ni a la portada ni dins la història.

Móns possibles

És una història de ficció no verossímil, ja que una ombra no es pot convertir en una persona.

Narració de paraules: el diàleg

El conte és un discurs contat o narratitzat.

Cohesió del text

En el conte hi ha una bona cohesió del text, ja que hi apareixen marcadors temporals, mecanismes de referències lèxics, mecanismes lingüístics...

El llenguatge de les llengües comercials

Dins el conte s’hi veuen ben reflectits els 3 nivells de preferència (diàleg, descripció i narrador.

Comentari de l'article "El gat amb botes"

Des de la infància, com molt bé diu l’autor, anem establint els rols d’emissor i receptor entorn les històries i les narracions.
Aquesta curiositats, pels relats, per la novetat ,que se’ns desperta d’una manera innata sol pel simple fet de ser infants, ens proporciona una admiració cap als narradors d’històries que formen part de la nostra vida. Aquests, els prenem per model i a mesura que creixem els tenim tant interioritzats, que com en el conte “El gat amb botes” de Perrault, els coneixements que ens han ofert, els emprem per solucionar problemes d’una manera inconscient.

Totes les narracions i contes que ocupen la ment de l’infant, abans d’anar a dormir, proporcionen l’alleujament de les petites dificultats que sorgeixen durant el dia.

Compartim l’opinió amb l’autor en l’aspecte que no creiem que hi hagi una predestinació clara davant d’un fet aparentment inamovible. És a dir, en el conte “El gat amb botes”, el noi prové d’una família pobra i l’únic que li deixen d’herència és un gat. Aquest, fa mans i mànigues per proporcionar-li el títol de Marquès de Carabàs i posteriorment una vida plena de riqueses.
Per tant aquesta predestinació de néixer pobre i ser pobre canvia, i no per art de màgia, com succeeix en la majoria de contes, sinó per l’astúcia, per l’ús adequat de les paraules i per la narració acertada d’un engany que resultarà ser una nova realitat.

Tornem doncs a la importància dels narradors que ens acompanyen durant la infància, que ens transmeten el valor de les paraules, que allunyat de ser una cosa material, com bé passa en el conte, és el que en moments determinats ens ajudarà a resoldre els nostres problemes.

Avui en dia, per exemple, pensem que el posseir un currículum impecable passa a un segon pla, si a l’entrevista de feina no saps defensar-te o tenir bones relacions dins la nostra societat. També dependrà d’aquest ús que fem de la nostra capacitat narrativa, etc.
Per tant ens reafirmem en el que hem dit, i nosaltres ens atorguem la tasca de mantenir desperta aquesta curiositat dels infants.

Treball de les habilitats de pensament

ACTIVITATS D’HABILITATS DE PENSAMENT


Habilitats de recerca

1- DESCOBRIM UN AUTOR “PERRAULT”

Ensenyem una foto de l’autor d’una manera poc usual: a través d’un forat, per una cantonada... Deixem que els infants opinin, que busquin la seva resposta i els demanem les raons de les seves afirmacions o dels seus dubtes.

2- QUÈ ENS AGRADARIA SABER SOBRE ANDERSEN?

Els infants han de pensar preguntes que els agradaria saber de l’autor.

· On va néixer?
· Quines obres va fer?
· Quantes obres va fer?

3- TRIEM UN CONTE DELS GERMANS GRIMM

D’entre tots els contes que coneixen dels Germans Grimm, triarem el que més ens agradi i crearem un altre conte a partir dels personatges d’aquest.

4- COMPAREM ELS AUTORS

Formularem frases que ells hauran de completar.

· Perrault va nèixer abans que..............
· Andersen ha escrit ..................
· Els Germans Grimm van morir.............

5- DESCRIBIM L’AUTOR

Ensenyarem la foto de l’autor i els nens i nenes descriuran el que hi veuen en aquella foto.


Habilitats de contextualització: “LA SIRENETA”

1- PREGUNTES CLAU

Fer explicar el conte de “La Sireneta” a partir d’aquestes preguntes:

· Quan?
· Com?
· On?
· Perquè?
· Qui?

2- DE CADA CONTE

Hem de dibuixar o buscar, en dibuixos ja fets, els termes clau de cada conte, i fer que els relacionin amb el conte corresponent.

- Aigua
- Peixos
- Cua
- Bruixa
- Antídot
- Príncep

Han de procurar saber de quin conte es tracta i reconstruir-lo a partir dels mots clan.

3- COMPARA PERSONAGES

Hem de completar les frases amb la paraula que hi correspon.

· La sireneta és més ………………. que la bruixa.
· La sireneta té ................... en canvi el príncep no.
· La sireneta no pot ………... però en canvi el príncep si.


4- PREGUNTA DIFÍCIL

Formularem una frase en la que els nens i nenes hauran de comentar i debatre entre ells.

La sireneta pertany al grup dels peixos o al grup de les persones?

5- BUSCA A LA MEMÒRIA

Citarem uns quants personatges del conte, que siguin bons i altres que siguin dolents . Alguns que siguin grans i altres que soguin petits. Alguns que les coses els hi surtin bé i d’altres que les coses els hi surtin malament.


Habilitats de raonament: “LA REINA DE LES NEUS”

1- CLASSIFICACIÓ RAONADA

Es tracta de repassar els diversos personatges del conte, en primer lloc el protagonista i més endavant els secundaris, seguint el criteri:

* M’agrada perquè...
* No m’agrada perquè...
* Em fa ràbia perquè...
* El trobo divertit perquè...
* Em fa riure perquè...

2- UN CONTE A L’INREVÉS

Expliquem el conte “La reina de les neus”, a través de les causes i els efectes que produeixen, és a dir, començant a l’inrevés.

3- UN BOSSÍ

Mostrem personatges o escenes i les relacionem amb el conte. Això es pot fer amb làmines, diapositives, ets. És un bon treball per improvisar i serveix per veure si s’ha comprès i assimilat la narració. Aquest exercici exigeix capacitat de síntesi i permet d’anar al tot a partir d’una part.
Després discutim com ho hem fet, per saber que només una escena o un detall pertanyia al conte, i ho relacionarem amb el puzle.

4- PER A QUÈ SERVEIXEN ELS CONTES?

Preguntarem als infants de què són mitjà els contes, a través de preguntes com ara:

· Els contes serveixen per divertir?
· Els contes serveixen per aprendre?
· Els contes serveixen per fer-nos adormir?
· Els contes serveixen per distreure i passar l’estona?
· Els contes serveixen per treure la por?
· Els contes serveixen per estar atents i callats?

5- QUINES QUALITATS ENS AGRADEN D’UN CONTE?

· Que tingui un bon final.
· Que tingui molts personatges.
· Que hi hagi princeses.
· Que tingui objectes màgics.
· Que sigui conegut.
· Que hi passin moltes coses.


Habilitats de traducció: “EL SOLDADET DE PLOM”

1- MIRA I NARRA

Mirarem làmines o diapositives, farem narrar el conte, ja sigui individual o col·lectivament. Constantment preguntarem què va passar; què ve després...
També podem descriure detalls dels contes: com anava vestida la ballarina, quina és la cama que li falta al soldadet de plom...


2- DESCRIURE UN PERSONATGE

Imaginarem i descriurem un personatge del conte (cadascú el que li agradi més) amb tots els detalls: com és, com va vestit, quines sabates du, quina veu té, què menja...
Després es pot dibuixar.

3- FER TEATRE

Després de llegir una part del conte, fem dos grups i que representin l’escena. Veurem com la mateixa escena pot haver estat entesa i comunicada de maneres diferents.

4- DRAMATITZAR

Després d’haver explicat el conte amb tot detall una o dues vegades, preparem un escenari amb els tres o quatre elements imprescindibles i farem que representin el conte per grups (segons els personatges que hi intervinguin). Ningú pot dir res i entre els actors s’han de mirar per seguir el guió. La mestra o el mestre pot anar dirigint també amb gestos.

5- D’UN MÓN A UN DIBUIX

A partir del conte haurem de fer un dibuix que el representi, és a dir, que tothom s’adoni que aquell dibuix pertany a aquell conte. Abans de dibuixar podem discutir quin ha de ser el tema del dibuix.

Indagant sobre l'editorial Kokinos

L'editorial Kokinos fa una adaptació desplegable i molt bonica del conte "Alícia al país de las maravillas".

Poemes del Chamario

Aquest és un llibre on hi ha un recull de poemes.