Una part de mi...

Títol --> “Qui ha vist les tisores?”

Tipus --> conte d’imaginació

Autor --> Fernando Krahn
Fernando Krahn (n. 1935); artista plàstic xilè que ha destacat en l'àrea del dibuix caricaturesco i la il·lustració infantil. Entre 1961 i 1969 va treballar en Estats Units, col·laborant en publicacions menjo The New Yorker, Esquire, The Atlantic Monthly i The Reporter. També va realitzar cartells per a obres teatrals de Broadway. Després va regressar a Xile, on va col·laborar amb revesteixi Ercilla i va participar en el col·lectiu Taller 99. Després del Cop d'estat del 11 de setembre de 1973 va abandonar el país. Es va establir a Sitges, Espanya. Des de llavors ha col·laborat en La Vanguardia, El País, Triomf, Per Favor, Molt Interessant, Die Zeit, Stern, Transatlantik, Internacional Herald Tribune, LaRepública.és, De Telegraff, Tages Angeiger, i Nebelspalter. Ha incursionado en l'animació des que va guanyar, durant la seva residència en Estats Units, una beca de la Fundació Guggenheim en aquesta especialitat. En 1976 va estrenar la seva primera pel·lícula; 'El crim perfecte', esment especial en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. En 1992, la televisió catalana va exhibir la seva série animada 'Dramagrama', de 25 episodis. Va realitzar nombrosos llibres infantils en col·laboració amb la seva esposa María de la Luz Uribe. Ha realitzat nombroses exposicions. Entre elles destaca una mostra antològica en el Museu Nacional de Belles Arts situat a Santiago de Xile, en l'any 1995.

Editorial --> Kalandraka

Il·lustració --> Fernando Krahn

Traducció --> Iolanda Gonzàlez

Contingut del conte --> Hi havia una vegada, un sastre que es deia Hipòlit, que treballava sempre amb les seves tisores, però un dia aquestes van desaparèixer. Les tisores necessitaven gaudir d’emocions i es van disposar a tallar tot el que trobaven, sobretot tallar coses que no fossin teles, perquè ja n’estaven ben tipes.
Primer van tallar el diari d’un senyor, tot seguit, la trena d’una nena molt maca. A continuació, un ram de flors i també van alliberar de la seva corretja a un gos.
Després, es van disposar a tallar la horrible corbata d’un home, també, els fanals xinesos , les cordes d’un violoncel, la llana, l’estel d’en Dídac, van fer un número de circ, fins i tot es van atrevir a tallar-li el pèl a un lleó. I així anaven tallant tot el que trobaven fins que van decidir tornar amb amb el senyor Hipòlit. Quant aquest les va veure, les va tancar a la gàbia perquè el sastre sense les seves no podria pas treballar.